Suposo que perquè l'humà s'aterra amb el simple fet de pensar en endinsar-se en la incertitut. Ens menja, o si més no a mi, la por al desconegut. I crec, també, que al trobar-nos en un punt d'ignorància, ens imaginem el pitjor.
Aixecar els peus de terra ens suposa un gran esforç, ens fa por. Ens sentim com un arbre i si ens arrenquéssim les arrels, cauríem. Què podríem fer per sentir-nos ocells.
Suposo que perquè l'humà s'aterra amb el simple fet de pensar en endinsar-se en la incertitut. Ens menja, o si més no a mi, la por al desconegut. I crec, també, que al trobar-nos en un punt d'ignorància, ens imaginem el pitjor.
ResponEliminaEstic totalment d'acord
EliminaAixecar els peus de terra ens suposa un gran esforç, ens fa por. Ens sentim com un arbre i si ens arrenquéssim les arrels, cauríem. Què podríem fer per sentir-nos ocells.
ResponEliminapotser no és enlairar-nos el que ens fa por, sinó la possible caiguda.
ResponElimina